Set hores per creuar la forntera Rusa-Mongola en un bagó de turistes

Com deia a l’anterior post anterior, anavem cap a Mongòlia en un tren de lujo, que ens havia constat bastant car, 3300 rubles aprox. A la taquilla ens havien dit que el tren d’Ulan Ude a Ulan Batar només hi havia kupé (2na classe) no plaskarny (3er classe, la que nosaltres ens agarada). Doncs vem comprar el bitllet car, tot i que al hostel ens havien dit que hi havia busos més barats i més ràpits (1100 rubles en 12 hores) a nosaltres ens feia gràcia anar amb tren a Mongòlia, i a més és més comoda.

Doncs quan arribem al tren, veiem que si que hi havia plaskart i que només hi ha un vagó de kupé i que està mig buit i tots els ocupans són guiris. Aleshores hem pensat que potser el plaskart només anava fins la forntera. I si però no….Quan hem arribat a la frontera, a l’últim poble de Russia ens han fet fora del tren, que anessim a donar una volta unes 3 hores. Quan hem tornat al nostre vagó hi havia gent mongola. Resulta, que el tren barat va fins la frontera, aleshores la gent baixa i va al kupe i s’està tot el temps d’espera i la part del pas de frontera. Fan en el kupe el trajecte fins el primer poble de Mongòlia i després allà tornen a enganxar vagons de plaskart al tren i la gent torna a pujar al tren.

Sant Joan sota el cap del Lenin

Avui dia de Sant Joan, hem agafat el tren cap a Mongòlia al les 7 del matí, anem un tren pijo de lujo no només és kupé, segona classe, sino que es nou “super guai”. (Publicaré aquest post a UB, no a la Universitat de Barcelona sino a Ulan Bataar, UB és com en diuen els travellers a Ulan Bataar, capital de Mongòlia) .

Ahir a la nit, estavem una mica depres pq ja deixavem Russia i a més era Sant Joan i aquí no ho celebren.  Al hostel hi havia bastanta gent, tots super viatgers i super guais, però no estaven per Sant Joan.

Quan vem anar al super a comprar menjar pel viatge vem comparar unes llaunes de beguda de coctels que venen aquí una “Romeo” de préssec i un “Black Russian” de cirera (els dos de 7% d’alcohol) i uns pastisos de xocolata.

Cap a les 23:30 vem sortir del hostel a fer un botellón, cosa molt típica russa, ells normalment no beuen als bars, beuen a casa o al carrer.  Estavem a Ulan Ude, ciutat famosa per tenir el cap de Lenin més gran del món, I vem anar a fer el Sant Joan a sota el cap del Lenin.

Després va passar una cosa increible, van apareixer al mig de la nit: focs artificials, dos castells de foc, nosaltres no ens ho creiem!!!! Vem ser molt felicies per uns moments!!

A més després van venir una parella d’irlandesos del hostel i l’amo del hostel i es van afegir a la mini festeta!!!

Yacobi beach

Per fi ens hem pogut banyar, a prop d'Irkutsk vem anar a una platja al riu Angara, l'aigua del qual prové deñ llac Baikal i allà l'aigua esta fresqueta, com a Cadaqués al juny, però amb la calorada que feia ahir el banyet ens va anar molt bé!

L'illa d'okhlon al llac Baikal

L’illa d’Olkhon (Oljon llegit en castellà) i el seu poble Khuzhir (Jujir llegit en castellà) el que crida més l’atenció quan et vas acostant a la illa, és que el paissatge es torna àrid, l’herba verda omnipresent fins ara en tot el viatge desapareix.

La nostre amiga Galya d’Irkutsk que ens havia d’evitar la turistada, ens ha ajudat molt, ens ha fet la vida més fàcil i ens ha aconseguit la turistada a preu just, creiem…

Quan vem arribar amb el minibus (el bus del govern gran que ens havia promés es veu que comença a funcionar el 20 de juny) ella va parlar amb el conductor que ens reservés bon lloc al minibús per no marejar-nos.

Un cop a la illa la primera parada per deixar gent era en un lloc que jo havia mirat per internet en webs de hostels: Nikita homestay, doncs el “homestay” era un mini resort de casetes de fusta, amb 3 restaurants, agencia d’excursions, jocs infantils, actuació musical al vespre etc…

A nosaltres ens va deixar amb la senyora Nina que la Galya ens havia dit que dormiriem a casa seva, i si vem dormir a casa seva, al seu jardi-hort havia construit 6 boungalows de fusta monissims!!!

En aquesta illa no hi ha aigua corrent i d’electiricitat en tenen desde fa 5 o 6 anys. Doncs si, no hi ha dutxes ni WC, però la senyora ho tenia tot super ben muntat i netissim (les letrines incloses) molt millor que al mini resort, que evidenment vem xaferdejar i incús vem sopar el peix típic del Baikal, l’Omul un peix autocton del llac Baikal, en el seu millor restaurant!

El poble en si em va decepcionar i sorpendre, és un poble bastant gran amb uns carrers enormes de sorra de platja. Les cases són de fusta, les antigues de fusta negre i les noves fruit del bum turístic i econòmic, de fusta clara.

Però si camines una miqueta de res cap a la costa veus perquè valia la pensa 7 hores de minibús:

A més vem veure una foca Nerpa, única foca d’aigua dolça:

Ja se que les fotos no són bones, però és la prova que la vem veure, encara que sigui de lluny!

Vem decidir no fer cap excursió en 4x4 pq la previsió del temps i vem dedicar al dia a passejar per la platja, relax, fer una banya i veure la posta de sol.

 La banya és la manera tradicional de dutxar-se/netejar-se que tenen els russos i que en molts llocs és encara l’única manera. És una caseta de fusta, que té com una estufa de llenya que escalfa aigua i amb l’aigua calenta et pots dutxar rollo palangana i a més la caldera te unes pedres calentes que si hi tires aigua calenta fa vapor. Resultat és com una sauna de vapor, que tu fas el vapor que vols i en que et pots dutxar. També hi ha un bidó amb aigua freda per barrejar amb la calenta. Jo al final vaig acabar tirant-me l’aigua freda per sobre. Vaig sortir com nova!

  

A la posta de sol, vaig coneixer una noia catalana (a l’illa com a lloc turístic hi ha guiris) que va agafar l’opció que oferien al hostel i el lloc per dormir i estava encantada, costava el doble, però anava inclosa una pensió completa molt bona i abundant.

En aquesta zona de russia hi ha la cultura Buryata, son gent d’origen mongol i la meitat d’ells son budistes, que viuen a la zona de Ulan Ude  i la meitat que viu a la zona de l’illa son shamanics i fan ofrenes a llocs que consideren sagrats o a la natura i l’illa es considera un lloc amb molta energia i és important per a ells.

Bona gent a Irkutsk

Bé, de moment una bona persona, que si la cosa va bé, serà un èxit!

És una noia amb qui l'Esmerada va contectar per couchsurfing, que no ens podia allotjar a casa seva, però si ajudarnos i ens ha ajudat. Demà anirem a una illa al llac Baikal amb transport públic millor que el transport que ofereixen als hostels, millor en qualitat i preu i ens allotjarem amb una senyora que ella ja ha estat a casa seva a meitat de preu del que ens oferia el hostel, si surt bé un xollo i haurem esquivat la turistada!!!

A més la noia és molt simpàtica i ens ha explicat moltes coses de Russia.

Ja us explicaré que tal a la illa!

A vegades el paradís és difícil de trobar

Avui anavem desesperades per una dutxa, després de dues nits al tren=sense una dutxa, a Novosibrisk el noi del couchsurfing ens va portar a dormir en una Datxa. Són cases de fusta al camp a prop de la ciutat on els russos i passen els estius. Aquella era de la seva mare, va ser una experiència molt bona, però ens vem haver de "dutxar" en una dutxa d'aigua de dipòsit en una barraqueta al jardí a llum de la lluna i amb molt poca aigua.

Després d'allò i una altre nit al tren avui ens ha costat molt arribar al hostel i si no fos per unes senyores d'una botiga de roba, una de les quals conèix Cerevera, no se si haguessim trobat el hostel.

Finalment l'hem trobat i som els únics hostes, així que tota la única dutxa (per 12 persones+la parella propietaria) tota per nosaltes! I hem pogut ordenar la maleta i netejar roba i aquestes coses de logística viatgera que encara no haveim pogut fer.

Independence Day a la platja

Avui és el dia de la independència de Russia, i us preguntareu: No se si vaig molt peix d'història, però Russia no ha sigut sempre independent? Doncs si, Russia sempre ha sigut independent, però segons ha l'Anton el noi de couchsurfing els russos no volen ser menys que els americans, i celebren la formació del Russia postcomunista amb el dia de la independència.

Avui a Novosibrisk voliem anar a veure una ciutat cientíca (centres d'investigació amb les cases pels treballadors) al costat d'un gran llac (crec que realment és un panta). Quan hem anat a la parada de busos que ens havien dit, no trobavem el nostre bus i una noia ens ha dit que ens pugessim a un i quan hem arrivat ens ha dit que caminessim per un bosc per arribar al llac.

La ciutat en si no l'hem vista, crec que està tot molt disperssat, però hem passejat per un bosc molt maco, crec que ja es taiga (nota científica pels biòlegs). No sabiem bé el camí i anavem seguint a la gent que anava més playera i així hem arribat a una platja. Si, si avui hem anat a la platja al mig de Siberia, però el pitjor és que no portavem banyador!!!!! Mortes de calor i veient com la gent es banyava i us preguntareu: i la temperatura de l'aigua? Doncs perfecte, ens hem mullat els peus i em ves mullat tota si no fos per la logistica. Així que a la motixlla de dia a partir d'ara hi hem de portar: algo d'abric, algo per la pluja, algo per la platja, pels mosquits, aigua....un munt de coses....

A més a més jo no havia dinat pq m'he marejat al bus i els russos quan van a la platja hi van a fer la barbacoa i només feia que sentir olor de carn a la brasa....Ara estem a un KFC amb internet i m'he demanat un pinxo de carn, per compensar! 

Sol de quasi mitjanit

Ahir al tren a les 12 de la nit encara hi havia claror del sol que s'havia post cap a les 11 de la nit i a les 3 i pico del matí ja torna ha haver-hi claror, així els dies encara es poden parofitar més!

Extrem travel

Per fi puc escriure, estem a Novosibirsk, la capital de Siberia, ja hem recorregut, la meitat del trajecte. Estem en una mena d'Starbucks a la rusa: Chashka Cafe. Hem arribat a les 6 del matí i estem fent temps fins les 10, pq ens vingui a recollir un del couchsurfing.

Han passat moltes coses en encara no una setmana i no se per on començar:

Moscow és molt gran, les distàncies són molt llargues, la plaça roja me la imaginava més gran, però la Catedral de sant Basili és genial!!!

En general fa molta calor, però el temps és molt canviant, ahir a Omsk les 4 estacions en un dia, vem sortir del tren amb 27ºC calor asfixiant i al cap d'una hora van venir uns núvols, van tapar el cel, va diluviar i estavem a 17ºC. A l'únic lloc que hem hagut d'utilitzat la roba d'abric ha sigut a Kazan.                                     

               
Les noies russes: "Antes muerta que sencilla", totes van moníssimes i moltes amb uns talons de vertigen.
A Yekaterinburg: "Día de perros, noche de gatos" la germana petita de la noia del couchsurfing ens va ensenyar la gossera on colaborava de voluntària, i de camí ens va enganxar una tempesta i vem arrivar xopes. A la nit vem dormir acompanyades de dos gats.

El tren molt bé ara ja m'hi trobo com a casa, la tercera classe el plastkarny, està super bé per a mi, relació qualitat preu el Kupe no val la pena. El primer trajecte el vem fer amb kupe (compartiment de 4 persones) però vem estar soles. Després em compartit amb els russos i tots són molt amables.

EXTREM TRAVEL tots els russos que trobem i els expliquem que viatgem per Russia en tren ens diuen que és extrem, no troben normal que estiguem de vacances allà, avui un m'ha preguntat: perquè viatjavem per Russia en lloc de pel Brasil?

Kazan ha sigut la ciutat més maca com a monuments amb una mesquita molt xula.

             

                                       

Quasi no trobem altres turistes, realment és un viatge que entres en contacte amb la gent vulguis o no i acabes aprenent una mica del llenguatge, i del llenguatge de signes, no hi ha més remei.

De moment ja està, l'Esmeralda s'està adormint al sofa....

Conte enrere final!

D'aquí menys de 48 hores estaré volant cap a Moscú! Ja ho tinc quasi tot preparat demà ja aniré a dormir a casa la meva mare i dissabte tranquil de relax. Si es que em puc arribar a relaxar, perquè jo sempre em poso molt nerviosa abans dels viatge, i en aquest encara més!!!

No em puc creure que ja arribi el dia, en els últims mesos he tingut dubtes de si aquest dia podria arribar i finalment sembla que si! Si no hi ha un volcà islandes en erupció o alguna cosa així, diumenge m'estaré passejant per la plaça Roja de Moscú amb un bitllet de tren cap a Kazan a la butxaca.

La prepatació de la motxilla (finalment em vaig comprar la Newfeel light 60 litres del Decathlon) ha anar bé, però el resultat son 16 kilos de pes (inclou motxilla de dia, un desastre, és molt de pes. Si l'he de carregar a l'esquena molta estona ho passaré malament! Com a consol he de dir que porto molt consumibles, coses que aniré gastant i reduint, per exemple porto mig kilo de llet condensada (no he trobat un envas més petit adequat) per fer-nos llet per esmorzar al tren.

Segurament el seguent post ja serà en ruta....до скорой встречи