A Tblissi em vaig apuntar a un altre tour/transport turístic per anar a veure aquest monestir i esglesies rupestres. No hi ha transport públic, i a l'anar-hi vaig entendre el perquè, estar en un racó de món a la frontera amb Azerbayan.
El monestir i les esglesies estan bé, però tampoc em van emocionar, millor Vardzia o la Capadocia, però em va agradar molt l'entorn i el paisatge, que em va recordar Mongolia, km sense pobles i molt pocs habitants a l'estepa.
A Georgia sembla que estan fent un esforç de restauració de cara a la galeria (el turisme) hi ha varis poble en que restauren les façanes i queden molt monos. El dubte que hi ha és si també es preucupen per les condicions de vida de la gent. Ja que a les zones no tant turistíques es veuen algunes vivendes una mica precaries. Mestia, Borjomi i el mateix Tblisi també es podrien incloure en la llista de llocs restaurants.
Kazbegi és un petit poble amb unes vistes impressionans dr muntanyes. És famós per una esglesia a dalt una muntanya, una bona caminada que vaig fer per pujar-hi. Doncs allà dalt ens cam tribar un rodadge de Bollywood, yb si arriba amb cotxe....
A Borjomi vaig agafar un tour per anar a veure Verdzia. També s'hi pot anar amb transport public, però la diferencia de preu i li de s que veuqueral tour val la pena gastar-se els 30 laris del tour, 12 euros. Després m'han dit que al museu es pot aconseguir el tour més barat però, jo no ho he comprovat.
La primera parada és el Green monestery.
Borjomi és un poble famós als països ex-soviètics per la seva aigua amb gas salada embotellada. La famosa guia LP quan la decriu diu que l'estimes o l'odies, jo sóc del segon grup. A més a més al parc de l'aigua del poble hi ha dues fonts on es pot agafar aigua per beure, una de freda i una de calenta, les dues amb gust de ferro, no gaire bones, tot i que els locals insisteixen que és molt sa beuren, i fan cua per agafar-ne.
Després del parc de l'aigua, que és com un parc d'atraccions, caminant una miqueta hi ha una piscina amb aigua termal, de moment és gratis, però no crec que duri gaire. La piscina estava calenteta, sulfurosa i plena de nens.
Borjomi també és famós pel parc nacional que té al costat, és molt gran i xulo, jo he fet el camí més curt marcat, d'uns 10 km, però ha sigut molt dur, perquè pujava i baixava molt!
Kutaisi és la segona ciutat de Georgia, però no és molt gran. A mi m'ha agradat passar-hi uns dies, a més a més a refrescat!
La ciutat per si mateixa no és que sigui res de l'altre món, però és agradable i barata per passejar i menjar. El més destacat és la catedaral. Pels voltant hi ha varies excursions que es poden fer en transport públic i a l'informació turistica t'ho expliquen tot molt bé!
Es poden anar veure un parell de coves, les de Prometeus que són més maques que les de Sataplia, que a canvi tenen un entorn molt maco. És un bosc subtropical que és diu de Colchi, o algo així.
També, com no, hi ha esglesies, la de Gelati que està pintada per dins i la de Matsometa que esta en un lloc molt xulo!
Mestia es un poble que actualment viu del turisme. Hi ha una guesthouse a cada cantonada. És famós per les típiques torres defensives de la zona d'Svaneti.
Per arribar-hi són 3 hores de curves amb conductors suïcides!
Em va agradar el poble, és maco i refresca! Ja fa dies que no passo la calor d'Armenia i Tblissi.
Que ningu vagi a Mestia buscant un poblet autenticament aïllat a la muntanya, tot i això crec que si vas a fer trekings si que deuen haver-hi poblets més autentics...
Parlant de trekings en vaig fer un de 20 km per anar a veure un glacera. Va estar bé, la major part del camí era planer, menys la última hora que feia molta pujada, però ho vaig portar bé!
El primer dia, que feia mal temps vaig anar a fer una volta i vaig trobar maduixetes! Boníssimes!
Com ja vaig dir, em vaig trobar una parella amb qui estic viajant uns dies, són el senyor Ets i la senyora Uts (www.etsyuts.com), si voleu podeu donar-li al like de facebook, a ells els hi feu un favor!
Ushguli és el poble habitat més alt d'Europa, ho això diuen, ja sabeu que sempre hi ha un "el més"!
De Mestia he agafat un cotxe organitzat per la guesthouse, 30 laris per persona, si s'omple al 6 o 7 persones. Són 47 km danar i 47 tornar per una carretera, la major part sense asfaltar i amb molts sotracs. A l'anada me marejat com una sopa i a la tornada la pastilla pel mareig m'ha deixat ko.
El poble es xulo, pero no se si val la pena fer una pujada i baixada amb un dia. El problema es que si no baixes has de pagarigual el transport. El millor, si pots, es anar-hi fent un treking de 3 dies que lógicamente no he fet! A més fa mal temps!
Pel que fa al tema social ahir vaig coneixer una parella d'espanyols (catalana i sevillà) que están fent un viatge llarg i una parella d'Estonia molt divertida. Vaig provar pero primer copias el vi georgià.
