Marató d'activitats viatgeres pel mes de novembre

Aquest mes en molts pocs dies hi ha un munt de xerrades interessant, no se si podré anar a totes!!!

Cronològicament: 

• Dijous 10 de novembre 2011 - 19:30h  a la Llibreria Altaïr, presentació del llibre "Viajeras de leyenda": Una antología inédita de las grandes viajeras victorianes". Sempre es parla dels viatgers, i les viatgeres que? Com a viatgera esta bé conèixer les pioneres! 

• Dimarts 15 de novembre a les 19:30h a la Llibreria Altaïr, xerrada-col·loqui "internet com a eina per a la preparació d'un viatge" a càrrec de Yolanda Vila i Toni Pozo, viatgers i responsables de http://www.viatgeaddictes.com/, gran web de viatges, un clàssic! Estarà bé poder-los conèixa!

• Dijous 17 de novembre 19:30h a les 19:30 a la Llibreria Altaïr, presentació dels llibres Después de la ola i Días frágiles, de l’escriptor tailandès Tew Bunnag. Sobre el tsumami, estarà bé sentir l'opinió de gent local!

• Dimarts 22 de novembre a les 19:30 a la Llibreria , presentació del llibre i xerrada "El viatge dels rodamons", xerrada sobre la volta al món, encara que no sigui el meu rollo exacte, sempre es interessant una xerrada de viatgers de llarga durada!

•  Dimecres 23 de novembre a les 19h. al CIAJ, projecció del film mongol "La Boda de Tuya", peli sobre pastors mongols, no me la puc perdre!!! Tuya era el nom de l'home d'una de les families que vem anar!

• Dijous 24 de novembre a les 19h. al CIAJ, Xerrada "Viatge a l'orient de la ruta de la seda" per la assossiació Amu Daria. Informació d'un gran classics dels viatges, la mítica ruta de la seda!

La motxilla perfecte!

Ara que he tornat puc fer un resum sobre el tema la motxilla que m'havia fet donar tantes voltes el cap abans del viatge.

Amb la motixlla-bossa amb rodes ho vaig encertar!!!! Estic molt contenta amb les rodes, va ser un exit! Sobretot quan veia la gent amb unes super motxilles super pesants a l'esquena mentres jo arrossegava la meva comodamanet.

Realment el millor seria anar amb una motxilla petita de 40 litres a l'esquena i ja esta, però de moment per a mi és dificil i jo crec que si has de portar un equipatge més gran les rodes són molt recomenables.

Dels països que he visitat l'únic que no recomenaria anar amb rodes és Mongòlia, però per la resta ho tinc clarissim inclus a Laos.

Newfeel 60 l light de Decathlon

Només vaig tenir que possar-me la motxilla a l'esquena per pujar i baixar escales de les estacions de tren i al metro. I també a Laos i a Xina algun dia que estava plovent o per pujar i baixar d'alguna barca. Però igualment compença totes les caminadetes que vaig fer arrossegant la bossa que amb la motxilla a l'esquena haguessin sigut un infern per la meva esquena!

Quan preparava el viatge volia una motxilla amb una motxilla de dia acoplada. Segueixo pensant que seria interessant, però no imprescindible, ja que si arrossegues la bossa pots ocupar l'esquena amb la motxilla de dia, i inclus es fàcil acoplar la motxilla de dia a la de rodes per també arrossegar-la.

Forclaz air 25 Quechua

 El que no estic tant contenta és amb la motxilla de dia que vaig agafar, perquè és una que te l'esquena transpirable i aquest sistema treu capacitat i comoditat d'us de la motxilla. Igualment dubto del volum adcuat, ja que per usar-la durant el dia 20 litres ja es suficient, però és massa petita per fer escapadetes d'un o més dies, potser seria recomenable portar-ne una de més gran, de 30 o 35 litres.

Mongòlia al Festival Asia 2011

Avui he anat al Festival Asia a Barcelona on he vist els lluitadors mongols del Festival Naadam.

Fa molts segles, les tribus nòmades que habitaven el centre d’Àsia aprofitaven el kurultai (trobades) per aclarir els seus assumptes vinculats a la ramaderia, les campanyes militars i el lideratge dels clans per competir entre ells i buscar el campió olímpic dels mongols. Les disciplines es basaven en activitats importants per a la supervivència dels clans, com la lluita, el tir a l’arc i les carreres de cavalls. La tradició ha persistit amb el pas dels segles fins arribar a l’any 1921, on commemorant la independència de Mongòlia de la seva veïna Xina es va establir com a celebració oficial entre l’11 i el 13 de juliol del Festival Naadam.

Centenars de lluitadors vestits amb els seus calçotets (shuudag), una armilla (jodag) i el barret típic mongols, i formant dues rengleres iguals, es van enfrontant per parelles a l’esplanada d’herba fins que un dels lluitadors toca a terra amb l’espatlla, el genoll o el colze. El guanyador mou els braços imitant el bategar d’una àguila, i el derrotat s’enretira amb el barret a les mans en senyal de respecte. A mesura que van avançant rondes, obtenen el títol de lleó, elefant o falcó. Segueixen les lluites fins a trobar el vencedor final. El quadre original que encapçala la imatge d’aquesta nova edició del Festival Àsia 2011 es pot veure al Mongolian National Modern Art Gallery. (Informaió del la web: http://festivalasia.es/)

Veure els lluitadors ha estat interessant i m'ha recordat molt Mongòlia, però el millor ha estar és que hi havia Gers (Pronunciat "guers" tendes ciruclars també anomanades Iurtes).

Primer Ger on vem dormir

Les iurtes són els habitatges preferits pels nòmades. Tradicionalment es componen d’una estructura circular de fusta coberta de feltre fet de llana de les ovelles. L’estructura, que s’aguanta per si sola i no té ni un clau, és feta de fusta enreixada, té un marc per a la porta, pals per al sostre i un coronament especial, que té forma creuada tal com es pot veure a la bandera del país. L’interior està decorat amb robes de colors ben llampants, i el terra està cobert amb catifes de colors. La decoració interior depèn sempre del nivell social dels propietaris. La iurta està dissenyada per ser desmuntada i carregada sobre un camell, un iac o un cavall, per ser transportada d’un lloc a un altre, on es tornarà a muntar. (Informaió del la web: http://festivalasia.es/)

Interior del segon Ger on vem dormir

En en una de elles hi havia mobles molt semblants a un dels Gers on havia dormit i jocs tradicional, un dels quals vem poder jugar quan vem estar a Mongòlia, és un joc format per vertèrtebres d'animals aquí anomenat tabes, els astràgals o els ossets. Depenen de com quedava la vertebra era camell, cavall, xai o cabra. Amb aquesta base hi havia diferents jocs, com aquí es fan servir les cartes, que em les mateixes es juguen jocs diferents.

Nens jugant a tabes a dins d'un Ger

Fantasies del tren transsiberià

Un cop ja ha Barcelona aniré explicant coses del viatge que no he pogut explicar per falta de temps, accés a internet o a Blogger i també altres coses relacionades, com aquesta cançó amb la que em vaig topar l'altre dia, es diu Tren Transsiberià i és dels Amics de les Arts:

http://www.youtube.com/watch?v=Hlmbme9RH7M&feature=colike

Mola, però molaria més si s'haguessin documentat una mica!!!!

Són fantasies sobre el tren, no la realitat i no mi acabo de sentir identificada tot i que jo he anar amb uns quants trens transsiberians i he anat a dormir i que de nit sigui clar, cosa que passa a l'estiu quan fa molta calor i per descomptat no hi ha neu ni gela!

Berlin amor a primera vista

Després de Koh Tao vaig anar a Bangkok on vaig estar un parell de dies amb el meu amic Sunya, que m’havia ocultat que acabava de ser pare!!! Hem va dir “Et volia fer una sorpresa!”, però la sorpresa no va ser completa, perquè jo ho suspitava per culpa del xafarder Facebook!!!

De tronada em parava un parell de dies a Berlin, pel mateix preu del bitllet d’avió podia conèixer una ciutat que tothom en parla molt bé! I jo no saré l’excepció, només arribar i anar fer una volta al costat del hostel ja em vaig enamorar a primera vista!!! Tot s’ha de dir el hostel estava molt ben situat! I em vaig menjar una pita de kafta amb hummus com unes que menjava a Gràcia que em va semblar la més bona del món! Després de tans noodles i arròs, tot el western food el trobo bonissim i durant els dos dies només vaig menjar saltxitxes i hamburgueses!

Berlin té grans monument com el els museus, la catedral, la porta de Brandenburg I el Reichstag.

Però el que més em va agradaro o impactar a nivel turistic va ser el mur de Berlin i tot el que comporta. Pensar que la ciutat va ser dividida d’aquella manera…. Hi ha una zona on el mur estar conservat i esta tot pintat, és la East Side Gallery, mentres me’l mirava no podia evitar anar tatarajant la conçó de “The Wall”.

Hi ha una altre zona on el mur esta conservat tal i com era per la gent que l’intentava creuar amb torres de vigilacia i filferros amb puntes. Al costat hi ha un parc amb fotos de gent que va morir intentant-lo creurar!

L’altre cosa que em va agradar de Berlin és més subjectiu, és l’ambient que es respirava, com anava vestida la gent, crec que Berlin és la Barcelona d’Alemania.

Koh Tao, l'illa Tortuga

Koh Tao és una illa tailandesa al golf de Tailàndia, i el seu nom en tailandès signifiaca illa tortuga, i per a mi ha sigut l’illa tortuga, perquè he vist una tortuga!!!!!!!!!!!!!!!! Si, si, viva i lliure sota el mar, picotejant el corall i sortint a respirar!

Volia acabar el meu viatge donant-me un luxe, en alguna platja de Tailàndia i fer una mica de submarinisme, no sabia on anar, ja havia estat a Koh Tao per bussejar i m’havia agradat bastant, i a més el preu del submarinisme no te competencia, quan a Laos tenia internet, vaig buscar una mica d’informació de Koh Chang i Koh Pangan, però a Koh Tao el submarinsime és més barat i com ja hi havia estat, ja sabia el camí i el que m’esperava. Primer volia anar a un lloc difrent d’on vaig anar fa dos anys, volia anar a una resort a una caleta on hi hagués bon snorkeling, però no sabia quina. Ara ja se quin seria el lloc adequat: Tanote Bay. Fa dos anys em vaig treure el Advance a Crystal dive, és un lloc tot de guiris i de masses, fan submarinsme i cursos com xurros, però ben organitzat i el resort+centre està al port, que és molt pràctic, però no és molt maco, a part de les postes de sol! Finalment vaig decidir repetir, per comoditat, però al vaixell em vaig trobar uns espanyols que havien quedat amb un centre portat per un espanyol anomenat Brujo, tot un personatge, així que finalment vaig anar a bussejar amb Ihasia que està a Chalok Bay. El centre és molt més petit, més de relax, més personalitzar, però una mica caotic, a l’espanyola o catalana, tots els instructors/divemasters son espanyols i bastants catalans i es forma un guetto espanyol que no m’acaba de molar, no sembla que estiguis a Tailàndia, però igualment sino es un guetto espanyol és un guetto guiri o falang com en diuen aquí dels guiris. Chalok Bay és millor que Mae Hat, on està el port o Sairi beach la platja que hi ha acontinució, on hi ha la festa. És una cala gran amb tot de resorts de bungalows i restaurants i bars a la platja i quatre botigues a la carratera. Hem va agardar està allà, però no hi havia llocs per snorkel, és la gran falla de Chalok bay.

A la primera inmesió de no més de  10 metres, ja vaig veure la tortuga, ja havia amortitzat el viatge, que guai, la resta d’inmersions de propina. En total vaig fer 6 inmersions una de les quals nocturna. La resta del temps passejant per la platja i les caletes del voltant i prenent algo ens els bars de la platja, el de la piscina, el de les hamacas, el de l’espectacle de focs. Realment allà tenen muntat el paradís pel turista que vol platja, relax i/o submarinsime, que és el que volia jo.

Posta de sol anat a fer la nocturna

Vientiane: Laos pop kan mai

Ja marxo de Laos,  ha estat un pais que m’ha agradat molt i encara em falta veure el sud, per tant segur que tornaré a acabar la ruta del Mekong, per això "pop kan mai" fins aviat. Marxo pq a Xina vaig comprar el bitllet de tornada, volo el dia 13 de setembre desde Bangkok a Berlin on estic un parell de dies (pel mateix preu del vol d’avió) i arribo a BCN el dia 15.

Vientiane és una petita capital, ja és més ciutat que Luang Prabang, però sense ser una urbe asiàtica, no té gaires blocs de pisos la majoria de cases són baixes, però té grans avingudes, com una que intenta imitar els Champs Elise, amb un arc de triumf de gust una mica dubtos. Aquí l’herència frencesa es nota encara més que a LP, més casetes d’estil europeu, cartells oficials en francès, els carrers el nom està en Lao i en francès. Però es nota que l’anglès universal guanya terreny. Ah! També tenen baguettes i en vaig probar una a l’estil laosià amb una mena de paté La Piara, i altres coses no identificades, estava bonissim!

Té un munt de temples tipos Luang Prabang i Bangkok, ja començo estar una mica farta, després del tour de temples que em vaig pagar a Viantiane ja estic saturada de temples daurats!!!

I el que també té és el gran Mekong, aquí ja és molt més ample que a Luang Prabang, l’altre costat del riu ja és Tailàndia. A uns kilometres de Vientian hi ha el pont de l’amistat, pas fronterer amb Tailàndia.

Ara fa poc han construit la via del tren fins a Laos, la veitat es que és una mica ridicul, una gran infrestructura com que el tren passi per sobre el Mekong, per només una via on hi passa un trenet, segurament de segona mà de Tailàndia. L’estacioneta de tren, està a mitja hora en cotxe de Vientiane, al mig del no res, recorda una mica algunes de les estacions d’AVE que s’han fet a espanya, en versió laosiana evidenment, això si te una finestreta d’immigaració on et sellen el passaport per sortir de Laos. El trajecte fins a l’estació de tren tailandesa de Nong Khai dura 20 minuts i allà baixes del trenet, et sellen el passaport d’entrada a Tailàndia, i pots agafar el tren Tailandrès de lujo, els trens nocturns tailandesos està molt bé!

Phonsavan: els secrets de les gerres i de la guerra

Després de la fantàstica i turística Luang Prabang, em venia de gust algo diferent.  La majoria de la gent que hi havia trobat, feien més o menys la mateixa ruta, Luang Prabang, amb slow boat o sense, Vang Vieng i Vientiane, alguns havien anat a Luang Nam Tha i alguns anaven cap al sud, però res més d’això, a Vang Vieng, no hi volia anar pq m’havien dit que l’ambient era molt de festa i no és el que em venia de gust, així que de camí a Vientiane tampoc tenia moltes opcions: hauria d’anar a veure allò del la “Plains of Jars” com en diuen en anglès.

Phonsavan és una ciutat petita, però allagrada amb bastantes guesthouses i hotels, un restaurtant per turistes i varies agències, la ciutat en si no te gaire atrectiu. Però de seguida crida l’atenció un local al carrer principal, és d’una organització anomendad MAG que es dedica a retirar les bombes no explotades que van ser llençades sobre Laos en la que en diuen la guerra secreta.

És un rollo politico-militar que no acabo d’entendre, però la guerra del Vietnam es va extendre a Laos, però extraoficialment. Els motius no els se bé, però els resultat és que van tirar moltissimes bombes, els números en tonalades són abrumadors i no els recordo, de grosses i de petites i les mes xungues són unes que en diuen “cluster bombs”. Des d’un avió llençaven  una bomba gran, rollo missil, que quan s’acostava a terra s’obria i ens sortien milers de bombetes petites de la mida d’una pilota de tennis.  Aquestes bombes la majoria no explotaven i moltes encara estan per allà i han causat i causen molts accidents, nens que les troben i hi jugen, pagesos que treballen al camp que les fan explotar quan treballen la terra etc… Vaig veure un documental que ho explicava, els hi vaig comprar una samarreta com a donatiu.

A Phonsavan per anar a veure les gerres i els efectes de la guerra necessites contractar un tour, i va ser de lo més complicat, pq al ser temporada baixa, hi ha poca gent i moltes agències i si hi anava sola em demanaven motls diners, així que ja em veieu a la caça i captura del guiri! Preguntant a tots els guiris si havien de fer un tour, vaig trobar una parella de danesos i vem contractar el tour junts. Però l’endemà al matí ens demanaven més diners per tour i corrents vem anar a preguntar a una altra agència que es veu que tenia una altre persona i mentres estavem negociant, vem captar una parella d’anglèsos, resultat: al final vem ser 6 persones i el tour ens va sortir bé de preu!

Vem anar a veure les gerres, son fetes de pedre massisa i es veu que són fetes a un altre lloc i portades allà. I ningú sap exactament quants anys tenen i quina va ser la seva utilitat: un misteri! La teoria local és que eren per transportar menjar o Lao Lao i conservar-lo, i eren portades per elefants. La teoria de la Unesco és que eren per enterrar persones, es veu que s’han trobat ossos per allà, però no s’han pogut fer gaires excavacions perquè la zona va ser bombardejada i primer s’ha de netejar de bombes. A l’entrada del recinta hi ha un cartell que diu que has de caminar entre les marques blanques que vol dir que no hi ha bombes, entre les marques vermelles pot haver-hi bombes, resumint: no sortir dels camins!

Després vem anar a veure una cova, però aquesta era diferents a les altres de Laos, aquesta durant la guerra va servir de refugi de la gent i com a hospital, fins que va ser bombardejada i hi van morir unes 400 persones, alguns encara estan enterrats allà i encara es veuren restes de medicines! El terra esta ple de fites fets de pedres per recordar els morts i hi ha petites ofrenes de flors i incens. Feia posa els pels de punta estar allà.

També vem anar a un poble de la ètinia Hmong que han fet servir restes de bombes per contruir, per fer de jardiners, de pilars de graners (es veu que les bombes son millors que la fusta, pq las rates no hi poden pujar), tanques del jardí i manjadores per animals. Va estar bé pq els guia ens va explicar altres coses de la vida rural, com que els Homng crien toros per lluitar entre ells com a esport, i els toros no moren i poden tornar a lluitar.

Despres vem anar a un camp que esta ple de grans craters de bombes, és increible com podien tirar tantes bombes i tant potents!

El dia seguent m’esperaven 12 hores de bus fins a Vientian, vaig decidir agafar el bus nocturn, pq així no arribaria de nit per buscar allotjament. No m’agrada arribar de nit a un lloc nou, és més perillos, comlicat i tens la presió de l’hora.

Restaurant Craters per turístes amb wifi!

Així que tenia un dia extra a Phonsavan i vaig anar a l’antiga capital de la provincia, Muang Khoun, que com podeu suposar, va ser destruida durant la guerra. Queden els restes d’un temple amb un buda bombardejat i unes estupes molt xules plenes de plantes. La veritat es que no val molt la pena, perpo em va agarda molt el viatge, perquè vaig anar amb transport públic local, rollo unica guiri, i quan vaig arribar uns estudiants em van comença a parlar i em van acabar fent de quies, crec que volien practicar l’anglès!

Nong Khiaw i Muang Ngoi Neua, rius, coves, cascades drinking i networking

Desde Luang Prabang em vaig animar a fer l’excursió a Nong Khiaw en barca pujant el riu Nam Ou, un afluent del Mekong, encara no estava farta de riu!

A l’agència on vaig fer el tour et venien els bitllets, però com que havia vist que es poden comprar directament al port, vaig provar sort. El problema és que aquest trajecte només és turistic, pq a Nong Khiaw també s’hi arriba bé per carratera, i si no omplen la barca no surt. Així que quan vaig arribar, havia d’esperar a 8 persones…. Al final vem ser 5 persones i la barca no sortia, el bitllet costava 110000 kips i un barquer es va oferir a portar-nos per 900000 kips  a tots i al final vem decidir agafar-ho al preu de 180000 kips per cap, per un trajecte de 7 o 8 hores!

El trajecte va ser maco, però es va fer llarg, pq la barqueta en questió era petita, inestable i incomode. Aquí si que feien falta els coixins!

El que va estar bé es que ens vem rejuntar la gent de la barca, per buscar hotel, sopar etc… Sobretot em vaig ajuntar amb una parella d’anglesos, amb els que vaig anar d’excursioneta el dia seguent.

Vem anar a veure, una cova i una cascada. Per arribar a la cova, s’havia de creurar un riu, que segurament en epoca seca es creua saltant unes pedretes, però ara t’havies de ficar a l’aigua fins la cintura o més! Hi havia un home, que t’ajundava a creuar, i realment feia falta, sobretot pq portes coses que no es poden mullar com camara etc… Una aventureta, després la cova està bé, però es una altre cova.

La casacada, una presa de pel, super mini cascada, menys mal que el passeig va ser maco i no molt llarg!

Després també vaig conèixer una espanyola de Malaga i una keniana, d’origen indi i més tard un irealians, i aquesta gent anaven a un poble a una hora riu amunt, només s’hi pot anar amb barca, i m’hi vaig apuntar.

Va estar bé una miqueta més de barca i quan vem arribar al poble, de relax, a dinar i a la tarda de copes, de Lao Lao, whisky d’arròs laosià, que sol és un lingotazo, però barejat es pot pendre!

El matí seguent vaig decidir marxar, de la mateixa manera que em vaig apuntar, es veu que al poble hi havia una cova i una casacada per veure, i per una altre cova i una altre cascada i més drinking drinking, potser em rallaria, només hi ha una barca al dia per marxar! Així que riu avall. A la barca vaig conèixer una parella de saragossans que havien contractat una barca per anar més riu amunt a veure uns pobles i es veu que va estar molt bé, molt autèntic, la gent se’ls hi acostava amb curiositat, no amb ganes de vendre’t de tot, com passa als pobles al costat de Luang Prabang!

Després de tanta barca si que vaig acabar-ne una mica farta, a partir d’aquí vaig conèixer les carreteres laosianes, que són molt pitjor que les barques!