Desde Luang Prabang em vaig animar a fer l’excursió a Nong Khiaw en barca pujant el riu Nam Ou, un afluent del Mekong, encara no estava farta de riu!
A l’agència on vaig fer el tour et venien els bitllets, però com que havia vist que es poden comprar directament al port, vaig provar sort. El problema és que aquest trajecte només és turistic, pq a Nong Khiaw també s’hi arriba bé per carratera, i si no omplen la barca no surt. Així que quan vaig arribar, havia d’esperar a 8 persones…. Al final vem ser 5 persones i la barca no sortia, el bitllet costava 110000 kips i un barquer es va oferir a portar-nos per 900000 kips a tots i al final vem decidir agafar-ho al preu de 180000 kips per cap, per un trajecte de 7 o 8 hores!
El trajecte va ser maco, però es va fer llarg, pq la barqueta en questió era petita, inestable i incomode. Aquí si que feien falta els coixins!
El que va estar bé es que ens vem rejuntar la gent de la barca, per buscar hotel, sopar etc… Sobretot em vaig ajuntar amb una parella d’anglesos, amb els que vaig anar d’excursioneta el dia seguent.
Vem anar a veure, una cova i una cascada. Per arribar a la cova, s’havia de creurar un riu, que segurament en epoca seca es creua saltant unes pedretes, però ara t’havies de ficar a l’aigua fins la cintura o més! Hi havia un home, que t’ajundava a creuar, i realment feia falta, sobretot pq portes coses que no es poden mullar com camara etc… Una aventureta, després la cova està bé, però es una altre cova.
La casacada, una presa de pel, super mini cascada, menys mal que el passeig va ser maco i no molt llarg!
Després també vaig conèixer una espanyola de Malaga i una keniana, d’origen indi i més tard un irealians, i aquesta gent anaven a un poble a una hora riu amunt, només s’hi pot anar amb barca, i m’hi vaig apuntar.
Va estar bé una miqueta més de barca i quan vem arribar al poble, de relax, a dinar i a la tarda de copes, de Lao Lao, whisky d’arròs laosià, que sol és un lingotazo, però barejat es pot pendre!
El matí seguent vaig decidir marxar, de la mateixa manera que em vaig apuntar, es veu que al poble hi havia una cova i una casacada per veure, i per una altre cova i una altre cascada i més drinking drinking, potser em rallaria, només hi ha una barca al dia per marxar! Així que riu avall. A la barca vaig conèixer una parella de saragossans que havien contractat una barca per anar més riu amunt a veure uns pobles i es veu que va estar molt bé, molt autèntic, la gent se’ls hi acostava amb curiositat, no amb ganes de vendre’t de tot, com passa als pobles al costat de Luang Prabang!
Després de tanta barca si que vaig acabar-ne una mica farta, a partir d’aquí vaig conèixer les carreteres laosianes, que són molt pitjor que les barques!
Ostres Anna quantes aventures! Ara sembla que estiguis a llocs més turistics que vas trobant-te gent d'aqui!
ResponElimina