Sabadi Luang Prabang

Arribar a Luang Prabang va ser com arribar al paradis, al paradis del turista, s’ha d’especificar. Es una ciutat, més ben dit poble de 30000 habitants,  a la riba del Mekong i un altre riu el Nam Khan, tota plena de temples amb monjos vestits de color safrà, cocoters, cases d’estil colonial francés reconvertides en hotels guais, restaurants macos, mercadillos tentadors, menjar barat i bò, fruit shakes i entrapans de pa!

Em vaig pendre quatre dies de turisme relaxat, un dia presa de contacte, patejar la ciutat i massatge, un altre bici, un altre veure temples i massatge i l’últim tipica excursió per agència a unes coves i una casacada.

Sabadi, amb la i llarga al final, és l'omnipresent hola en laosià,

Huay Xai-Luang Prabang: Creuer pel Mekong Lonley Planet

Després del meu creuer únic vaig fer el creuer que fa molta gent amb una Lonley Planet sota el braç. Però va estar bé totalment recomenable. A mi la veritat, és que em va anar molt bé per xerrar amb gent, en el vaixell xino no podia parlar amb ningú!!!

                                

El viatge es fa en dos dies i et paren a Pak Beng un poble que viu de la gent de les barques, el trajecte es va fer amb dues barques diferents.

A la famosa guia i a foros d'internet havia llegit que era un viatge cansat, pq els seients eren durs, que havies de comprar un coixí, que hi havia massificació, tot de coses xungues. Però al pujar al barco, estava super bé amb seients super comodos, el barco era gran i hi havia espais buit i la gent va moure els seients per possar-se encara més comoda.

Però el barco, barca del segon dia, era més petita i no cabia tothom i a més a més cada dos per tres es parava a recollir més laosians dels pobles, inclus teniem una taula de fusta massissa al sostre del barco! I tant sobre carregat que quan es mobia tenies la sensació que havia de naufragar, tot plegat una mica de yuyu!

                            



Això si, amb tanta parada, en aquest trajecte veies bastanta vida a la riba!

Guan Lei - Chiang Sean: Creuer únic pel Mekong

Ho he fet!!!!!!!

Vaig anar al port d Guan Lei i vaig preguntar i el segon vaixell, sortia en dues hores, molt fàcil!!!!

Al final vaig pagar 400 yuans en lloc dels 350 que m'havien dit, però el capità en demanava 500, així, que per a mi han sigut 45 euros molt ben invertits!!! 4 apats inclosos!!

Sala d'estar del vaixell

El vaixell transportava alls i raïm, dos mercaderies molt poc exòtiques, tot s'ha de dir. A les 4 de la tarda va sortir i ha arribat a Tailàndia a la una del dia seguent, menys de 24 hores.Això si aprofitant la llum del dia al màxim. No van parar fins que quasi no si veien i han començat amb les primeres llums, sense esperar que sortis el sol! A la nit es van parar, es van acostar a la riba de Birmània, van buscar un bon arbre a la riba i va lligar el vaixell a l'arbre i així vem passar la nit.

El vaixell estava prou bé, a mi em van possar al camarot amb la cuinera, molt simpàtica, que feia punt de creu quan no treballava, que era la major part del dia. Hi havien 7 persones, la cuinera, dos conductors (capità i els segon capità suposo), 2 maquiniestes i dos mariners.

El paisatge era espectacular, trossos de selva verge, parts habitades amb petits poblets o cases aïllades i tot vist des del pont de comandament del vaixell, asseguda al costat del capità. I per primer cop en tot el viatge sense cobertura de mòbil!!!

El tema del passaport també ha sigut molt fàcil, a Xina em van fer anar a l'edifici de duanes i em van sellar la sortida de Xina i a l'arribar a Tailàndia, va entrar un oficial al vaixell i em van fer anar a l'oficina i em van sellar l'entrada a Tailàndia, validesa 15 dies només.

Banderes de Birmania, Laos i Tailàndia

Un cop a Tailànida he tingut el problemillo, de que em deixaven a Chiang Sean i el pas fronterer amb Laos és a Chiang Khong, separats per 60 km de riu, i sense autobusos directes. Així que tenia dos opcions, pagar un pastón per anar-hi en taxi o barca ràpida o anava en autobus a Chiang Rai i allà agafava un altre autobus a Chiang Khong, tot per 1,5 euros i 5 hores de viatge!

Demà creuaré el riu cap a Laos i intetaré agafar el vaixell cap a Luang Prabang, tinc por que aquest vaixell no m'agardi, perquè les comparacions són odioses, no crec que sigui el matieix estar en un vaixell de turistes, que tenir un barco per a mi sola, com que diu!

Jinghong, Xina - Chiang Sean Tailandia

Per fi, després de no poder pujar a Deqin a veure el Mekong a 3000 i pico d'alçada, he vist el Mekong, a 500 i pico metres d'alçada.

Jinghong és una ciutat d'uns 100.000 habitans amb port al Mekong, que aquí, i a tot Xina anomenen Lancang Jiang. Aquesta zona també te varies etnies, però la majoritaria és la Dai, que són com mig tailandesos, les dones porten vestits com els thai (que a Tailandia ningú porta) i son budistes de diferent manera que els Xinos, la llengua es del grup de llengues siameses però s'escriu amb un alfabet diferent del Thai.

Estic en un hostel del hostelling international, el vaig tiar pensant que podria coneixer gent i trobar-hi informació, però no l'staff és simpatic però no tenen ni idea del que ens interessa als viatgers guiris!

Quan preparava el viatge havia llegit que hi havia vaixells que per anar d'aquí a Chiang Sean a Tailandia i que allà és pot creuar el riu per anar a Laos i des d'allà hi ha un vaixell cap a Luang Prabang, aquest últim trajecte super comentat a internet.

Així que un cop a Jinghong, els del hostel em van enviar al port i allà em van dir que només hi havia un vaixell ràpid el dia 26, que m'hauria d'esperar 10 dies!! I el dia 26 se'm caduca la visa!! Descartat! I costa entre 700 i 800 yuans i triga 9 hores.

Per quasualitat vaig trobar l'estació de bus (de les 3 que hi ha) d'on surten els busos cap a Luang Prabang a Laos, surten a les 10:40 matí i arriben 18h 70 yuans, està bé, bona alternativa.

A la lonley recomenava uns cafes per obtenir info, així que cap allà vaig anar, el primer ni parlaven anglès, pero el segon el Mei Mei Cafè, un exit! Van trucar a no se on i van dir que hi havia un altre speed boat el dia 22, no se fins a quin punt es info fiable, però el millor va ser que hi havia un guiri per allà, que era el crack del lloc, havia escrit tot de recomencacions i informació sobre Jinghong i la regió de Xishuangbanna, també et venien tours, però si volies..... Bé l'home, Steve el belga flameng, em va explicar que també pots anar-hi en cargo boats, jo ho havia llegit, però es veu que ho van prohibir i ara es pot tornar a fer, i és legal. Es veu que s'ha d'anar a Guan Lei a 3 h en bus, anar al port i començar a preguntar als vaixells si van a Tailandia i que cada vaixell pot agafar 2 persones i et donen menjar i una cabina per 350 yuans, dos dies de creure pel riu Mekong entre Birmania i Laos. Duran aquest dies no pots vaixar a terra, pq no tens visat!

Em fa una mica de cosa, però ho provaré, a veure si tinc sort i trobo vaixell i tot va bé!!!!

Mapa del Mekong a port de Jinghong

Nit dels morts a Yunnan

Avui estic a Dali, he tornat al hostel on ja havia estat i resulta que una familia que viu al hostel ha celebrat una cerimonia en honor als morts. M'han dit que només es celebra a Yunnan, dins del budisme. A sobre una taula han muntat un altar amb l'omnipresent incens, espelmes i ofrenes de menjar i aleshores han cremat coses de paper.

Una costum bastant estesa a Xina, m'ho va explicar la Sisi de Hong Kong, és cremar repliques en paper de coses que li poden fer falta a l'altra vida al mort, com diners, roba, menjar i fins i tot iphones, als funerals.

Avui han cremat diners, roba i algo més i després han resat al costat de la foguereta.

El poble on vaig anar ahir, Weixi, no va triunfar massa, em vaig passar de poc turístic, quan vaig arribar a l'estació d'autobusos, no ha havia ningú que parles anglès. Un autobusero em volia portar a un poble a quatre hores on hi havia un Youth Hostel. Tot això amb el vocabulari de la lonley planet, que normalment no va bé, però ahir si que va fer servei. Al final vaig decidir no anar-hi i vaig buscar un hotel i vaig comprar el bus pel dia seguent! Vaig aprofitar la tarda per fer una super dutxa (bany a l'habitació, tot un luxe!) mascarilla al cabell i cremita pel cos! Una mica de xapa i pintura que s'ha de fer de tant en tant quan viatges llarg temps!

Resposta comentaris

El blogger va però a mitges, no puc veure el blog acabat ni contestar els comentaris.

David i Neus, si el xinos ho fan tot en grup els encanta, el grup, la familia, sempre junts, ara inclus alguns amb gestos em pregunten si vaig sola i es sorprenen.

Els auriculars pels grups, estaria molt bé, suposo que d'aquí poc se'ls hi acudirà i ho faran, espero.

Si, si, vaig baixar tot allò hi ho vaig pujar, però les agullets m'han durat 3 dies i el dia seguent vaig agafar el cavall, pq no podia pujar un turronet de no res! També s'ha de dir que el treking propiament dit no el vaig fer, tot i que tothom diu que es fàcil i que espot fer bé, però si el dia 2 em desperto amb agulletes i tinc que fer la patajada.....millor no experimentar-ho.

Baishuitai, no és molt turístic, perquè està una mica fora de la ruta, però tot i això hi arriben alguns grups de turistes xinos, de guiris només vaig veure una paralleta. En l'autobus que viag arribar jo, només hi anava jo, per tant les dones en aquell moment només tenien una victima potencial, tot i que després on vaig estar jo va arribar una grup de xinos de 10 o 12, crec que va fer l'agost! El menjar me'l va cobrar car, però crec que es un ganxo habitual, els hostels i guesthouse, també ho fan, et fiquen l'habitació barata i després fan el negoci amb els extres, menjar, rentadores, cafes, begudes, comisions de transport....

Us poso la fot del monestir de Shangrila, rollo tibet, com l'altura no em senta bé, demà baixaré una mica hi aniré a un poble que es diu Weixi. Aixi que el rollo tibetà se m'acaba. Volia pujar més fina a Deqin, on hi ha glaciars i un treking pel costat del Mekong, però està més alt i si no puc fer els treking i em trobo cansada, no te sentit.  Weixi també està a la vall del Mekong, però més avall, tinc curiositat, pq a la guia hi ha poca informació, cosa que pot ser bona! A Weixi són d'una altre etnia Lisu crec.

Rius, muntanyes, valls i poblets

Per contrarestar el post anterior us explico el que vaig fer fa un parell de dies, que em va agardar molt. Tots els guiris que anat trobant pel camí tots deien que la Tiger Leaping Gorgue del riu Yangse (a partir d'ara l'anomenaré el tigre) estava molt bé i que hi havia d'anar. El que fa tothom, amb aquest tothom em refereixo als guiris que viatgen independent i alguns xinos, que com he explicat abans el turisme xino és d'una manera i als guiris de vegades ens agarden altres coses.

Es fa un trekking de dos dies per les gorges, els que em coneixeu ja sabeu que no sóc molt camindora, així que em feia cosa el trekking. Però unes noies de Taiwan em van dir que elles havien anat a passar la nit a un hostel que està al mig del tigre, que es aprox on s'acaba el trekking, i allà van baixar al riu i pujar. Vaig pensar que això potser seria millor per a mi, si ho veia xungo sempre podia tirar enrera..

Volia anar al guesthouse que m'havien recomenat les noies (Sean's guesthouse) però per temes de mafia del transport vaig acaba anat al Tina's guesthouse, que està bé, però no recomenable. Des d'allà vaig baixar en picat cap el riu no se quants centenars de mentres cap avall, millor no saber-ho. No se com no hem vaig matar. Em van dir que es pujava i baixava en 3 h. Jo en vaig trigar 5, 2 de baixar, 1 d'estar a baix i dues de pujar. Això us pot indicar lo dificil que va ser baixar, pq vaig pujar per un altre camí més planer. També hi ha un terecer cami que surt desde Walnut Gardens que també deus ser més planer. En el que vaig baixar jo hi havia tramps d'escales! Veure la foto del costat, per aquí vaig baixar.

Tot plagat impressionant, em va encantar! Es el tipic lloc que les fotos no fan justícia!

El dia seguent cap a les 13:30 passava el bus públic per anar a Baishuitai. Aquest bus que estranyament estava buit, vaig poder agafar el millor lloc per mirar les vistes i fer fotos, va ser impresionant, primer el final de les gorgues, després una gran vall, ports de muntanya i el gran Ha Ba Shan muntanya de 5396 metres que evidenment estava nevada, i poblets amb la seva gent fent les feines del camp, tot plegat em va encantar!

Cap a les 5 de la tarda vaig arribar a Baishuitai i allà dues senyores de la etnia Naxi (els que viuen per allà) es van barallar per aconseguir que anes a dormir amb ells. La senyora que va triunfar, tenia montades habitacions al pati en dos edificis, la habitació senzilla sense bany només costava 1 euro, em va ben enredar, pq em deia family dinner i jo clar, vaig sopar i esmorzar amb ella, al final vaig pagar 10 euros, va ser error meu no preguntar el preu del menjar!

Aquest poble està al mapa pq te unes terrasses de carbonat de calci com une famoses que hi ha a Turquia, pero crec que més petit tot plegat. Per la tarda les vaig visitar em va agardar, però pegar-se la pallissa de bus només per això no se si val la pena, però per a mi el bus no va ser gens pallissa, casi va ser lo millor!!!

Confeso que allà vaig fer la turistada de pujar a cavall a veure les terrasses, pq m'estaven matant les agulletes que tenia del tigre i així em treia la por de pujar a cavall després de l'experiència mongola (una altre història).

El dia seguent a les 8 del matí bus a Shangril i mes muntanyes i mes pobles. A més aquest bus si que anava ple i del mig del no res va pujar al bus una familia de la etnia Yi ho ser per la vestimenta de la dona, li vaig fer una foto com vaig poder. Quan vem canviar de vall després del cinquè port de muntanya, aprox,  de cop les cases van canviar d'estil, van deixat de ser Naxi i van ser tibetanes, em va impactar!!!!!!!!!
 I també hi havia Yaks, que per cert la seva carn ja l'he provada i es molt bona!

Casa Naxi

Casa Tibetana

Turisme a Xina

Després de tantes coses viscudes a Xina i a Mongòlia, que no he explicat, no se per on començar....

Xina, no se com dir-ho...és un pais impresionant amb coses alucinants i meravelloses, però no és el pais en que més he disfrutat viatjant, no és que sigui díficil moures, hi ha moltissim transport públic, que a vegades costa de comprar, reservar o averiguar, això no és el problema. El que no m'ha agradat és que els Xinos han convertit el seu pais en un gran Portaventura o Disneyland. En qualsevol temple, palau o espai natural maco, monten el xiringuito turístic, entrades (algunes molt cares), botiguetes i com és turístic, molts turístes xinos, però molts, riades, i en grups amb guia amb microfon, altaveu i bandereta, però no un grup, ni dos, ni tres, desenes o centenars, autocars i autocars. Horrible!!!!!!!!!

El dia de la ciutat prohibida, no m'ho podia creure, que estigués en un lloc tant maco, tant important i no ho pogués disfrutar, perquè m'ananva xocant amb la gent i quedant-me sorda amb els megafons dels guies xinos!

Després d'haver visitat Beijing, Shanghai i Hangzhou, amb el meu amic xino i tota la tropa, on anavem a veure les coses que volia anar veure el nostre xino i tots els altres  xinos, vaig pensar que potser a Yunnan la cosa seria diferent, doncs no, és igual, però he descobert que pots anar veure coses una mica fora del turisme de masses xino....

Shangrila la ciutat on passen miracles i costa respirar

Ahir vaig arribar a Shangrila i avui em pendré el dia tranquil, perquè crec que l'altrua em passa factura, la ciutat està a 3200 metres. Tot i que he anar pujant a poc a poc, els 3000 són els 3000.

El miracle és que el blogger funcioni!!! Aquest post és de prova!